L’ENVEJA

 

Enveja: 1 Desig d’allò que un altre posseeix. 2 Sentiment, sovint d’odi, envers qui posseeix allò que nosaltres no posseïm. Segons el catecisme, és un dels pecats capitals (Gran Enciclopèdia Catalana).

 

L’enveja, és sense cap mena de dubte, el sentiment que més desastres ha produït en la història de la humanitat i és l’únic dels pecats capitals que no proporciona cap compensació a qui la pateix.

 

El malestar personal que proporciona el sentiment d’enveja ens converteix en els éssers més dissortats. Ens empeny a tractar a d’altres injustament, a judicar-los, a maltractar-los amb la intenció inconscient que siguin tan dissortats com nosaltres.

 

A causa de l’enveja, s’han justificat les guerres més brutals, els crims més sagnants i els genocidis més incomprensibles.

 

L’envejós està condemnat a la infelicitat, perquè la seva vida és plena d’odi. L’enveja no és més que una conseqüència d’un sentiment més profund que el desamor, que té les seves arrels en els sentiments de culpa i de por.

 

L’envejós, doncs, és incapaç de gaudir del present, perquè la seva ment resta sempre ancorada en el desig d’allò que no té i en la por de no poder-ho aconseguir. Tot això el porta a la necessitat de desqualificar, atacar i menysprear tots aquells que, segons la seva simplicitat de mires, són més afortunats que ell, per sobrecompensar la seva profunda infelicitat.

 

L’enveja és un dels majors inconvenients que ens podem trobar a l’hora de créixer, perquè, a partir de la manca d’acceptació de la realitat, inunda la nostra ment de pensaments negatius i, a causa dels judicis, ens manté separats i enfrontats amb els altres.

 

Un símptoma clar que l’enveja fa niu en el nostre cor és quan ens entristeix o ens molesta que als altres els vagin bé les coses. Així, doncs, quan ens sentim ferits en veure el bé dels altres, hem de prendre consciència que l’enveja ens ha envaït dinamitant l’únic que pot donar sentit a la nostra vida i impedint-nos ser feliços. Arribats a aquest punt, haurem de fer una elecció: viure en  la dissort que ens provoca l’enveja o cercar de nou la pau interior.

 

El nostre cor malda per gaudir de la joia que només ve de l’amor als altres. Hem d’alegrar-nos quan als altres les coses els van bé i, alhora, hem de saber valorar totes aquelles coses que van bé a la nostra vida. Només així, la nostra  ment tornarà a ser lliure de les cadenes de la culpa i de la por i podrem recuperar el gaudi del present que ens permet expressar la nostra essència que és l’amor.

 

Regina Ferrando

Homeòpata, Psicoterapeuta i Professora de Creixement Personal, especialitzada en Tècniques de Respiració

www.reginaferrando.com

Per publicar el 23 de gener de 2003