... I LA VIDA CONTINUA

 

Ja han passat les festes, ens hem fet regals a desdir, hem menjat molt més del que ens caldria, hem canviat el número de l’any, hem fet tots els bons propòsits que se’ns han acudit i, ara, ha arribat l’hora de la veritat, l’hora de viure els dies normals, els dies sense publicitat, els dies que resten buits i ens aclaparen sinó ens esmercem a omplir-los d’amor.

 

La vida continua i ens ofereix la possibilitat d’omplir de bones intencions els dies que no tenen cap senyal especial en el calendari. Dies que posaran a prova la nostra determinació de ser persones millors, de viure aprenent a donar i a rebre, dies que perquè siguin especials els hem d’omplir d’il·lusió.

 

Aquest és el gran repte de la nostra vida: cada dia en llevar-nos ens regalen una jornada, completament verge, perquè l’omplim amb tot allò que desitgem. Un dia que s’acabarà com nosaltres vulguem que s’acabi. Un dia que ens farà sentir satisfets o insatisfets depenent de les nostres intencions, de les nostres accions i de la quantitat d’amor que siguem capaços d’oferir a tots aquells que trobarem pel camí.

 

Cal, doncs, cada matí en llevar-nos, que ens fem el ferm propòsit d’oferir als altres el millor de nosaltres mateixos, sense gasiveria, sense escatimar cap somriure, cap paraula amable, cap mirada, cap carícia que ajudi l’altre a créixer i desenvolupar-se en harmonia.

 

Hem de procurar donar tot allò que ens agradaria rebre. Sense aquesta condició,  la vida se’ns farà molt feixuga i serem incapaços de gaudir plenament del present, única situació que ens pot fer feliços.

 

Quantes persones viuen una vida sòrdida, grisa i sense sentit, perquè es passen les hores mirant-se el melic, lamentant-se de la seva dissort, sense adonar-se que estan envoltades de gent meravellosa que hi és, justament, perquè tinguin l’oportunitat de sortir de la seva presó interior.

 

Al nostre voltant, sempre hi trobarem algú que necessitarà la nostra atenció. El fet d’estar atents a aquests senyals, ens allibera de nosaltres mateixos i ens permet gaudir del present. I no us estigueu de donar per por de perdre. Tot allò que donem ens torna multiplicat.

 

Així, doncs, aprofitem aquest 2003, que tot just encetem, per fer que la nostra vida s’ompli de sentit. Omplim-la d’amor, d’esperança i d’il·lusió. Amb l’aportació valuosa de tots i cadascun de nosaltres, caminarem cap a una nova concepció del món, fonamentada en el respecte i en l’amor fratern, i podrem finalment sentir-nos membres d’una única família: la humanitat.

 

Regina Ferrando

16 de gener de 2003