DIES ESPECIALS
Hem de conveni=
r que
aquestes festes que s’acosten, ens agradin o no, són especials.
Son festes que ens desperten els sentiments i ens obliguen a treure la pols=
a
records entranyables.
Una vegada,
algú em va dir: fer-se gran
significa anar acumulant morts a la teva vida. I és cert, a mesu=
ra
que ens fem grans, cada vegada tenim més familiars, amics i coneguts=
a
l’altre banda. I aquestes festes, al bell mig de l’hivern, ens
conviden a exercitar una mena de malenconia desesperada per l’enyor
d’aquelles persones que ja no podem tenir a la vora.
Ens manca,
naturalment, la consciència d’estar de pas, la conscièn=
cia
de que la mort no és més que una part de la nostra vida. La
consciència de que amb la mort res no s’acaba, es tracta
només d’un canvi d’estat. El nostre pas per la terra, en=
s fa
oblidar la nostra consciència d’immortalitat, cosa que ens emp=
eny
a aferrar-nos a l’estat actual, com si no existís res mé=
;s.
A travé=
s del
creixement personal i la meditació, podem anar obrint un aspecte que
tenim oblidat: la nostra vessant espiritual. En la mesura que aprofundim di=
ns
nostre, anem descobrint la nostra dimensió transcendent. Prenem
consciència d’una realitat que no és nova, però =
que
teníem oblidada: no hi ha res a l’univers que es creï o es
destrueixi, tots els canvis són només de transformació=
.
En la mesura q=
ue
aprofundim en aquesta idea, ens adonem que el fet que a través dels
sentits hi hagi realitats que no podem detectar, no vol dir que no existeix=
in.
El fet que hi hagi persones que ara no podem veure, no vol dir que no puguin
estar entre nosaltres, això si, en un estat diferent que als nostres
ulls és invisible.
És urge=
nt que
prenguem consciència de l’existència d’altres
realitats. Que obrim la nostra ment a coneixements més subtils,
però no, per això, menys importants. Som criatures eternes amb
una dimensió espiritual, que transcendeix la nostra naturalesa
física actual.
Només
així, podrem arribar a entendre que les pèrdues personals, en
realitat no són pèrdues, i que tots aquells que ja no podem
veure, continuen estant a la vora nostre, en unes condicions molt millors i
que, a més, ens ajuden a créixer i vetllen per la nostra
felicitat.
No deixem que
aquestes festes ens enfonsin en l’enyorança, ans el contrari,
sentim-nos joiosos per la proximitat de tots aquells que ja comparteixen la
saviesa universal i que algun dia podrem reveure. I no perdem de vista el
nostre objectiu primordial: créixer en consciència per poder
transcendir la nostra realitat física i arribar a la plenitud de
l’amor. Amor que ens toca compartir amb generositat amb tots aquelles=
que
tenim al voltant i que encara podem veure.
Regina Ferrand=
o
12 de desembre=
de
2002
------=_NextPart_01CD2B76.DF6E3750
Content-Location: file:///C:/D06611F3/20021212Diesespecials_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"