MOLT BÉ, MOLT BÉ!
Una vegada era un rei que tenia un
conseller que davant de circumstàncies adverses sempre deia: “=
Molt
bé, molt bé!”.
Un dia de cace=
ra, el
rei es va tallar un dit del peu i el conseller exclamà: “Molt
bé, molt bé!”. El rei furiós i cansat
d’aquesta actitud, el va despatxar i el conseller li respongué:
“Molt bé, molt bé!”.=
Al cap d’=
;un
temps, el rei fou capturat per una tribu enemiga per sacrificar-lo al seu
déu. Quan el preparaven per al ritual, van veure que li mancava un d=
it
del peu i decidiren que no era digne se ser executat per a la divinitat per=
ser
incomplet.
El rei pens&ag=
rave;
“que bé que hagi perdut el dit del peu, si no fos així =
ja
seria mort”. Aleshores, es recordà del seu conseller, el va en=
viar
buscar i li preguntà perquè havia dit “molt bé, =
molt
bé!”, en ser despatxar.
El conseller
respongué: “Si no m’haguessis despatxat, hauria estat am=
b tu
quan vas ser capturat i com que a tu t’haurien refusat, a mi
m’haurien sacrificat ".
La vida é=
;s
com un laberint amb molts camins per prendre. En el camí de cada dia
podem topar amb parets quan les circumstàncies són
difícils, però cal tenir una actitud com la del conseller.
No
hi guanyem res angoixant-nos, preocupant-nos i torturant-nos amb els proble=
mes.
Per a certes dificultats de la vida existeix una raó que sovint
s’escapa de la nostra perspectiva i no podem entendre en el seu momen=
t.
Moltes
vegades, allò que avui sembla negatiu, pot acabar essent positiu...
perquè ens impulsa a cercar un altre camí, perquè ens
obliga a treure forces de flaquesa, o perquè ens serveix per adquirir
més saviesa de vida.
Això
vol dir, que per encertar el camí correcte, hem de fer el possible p=
er
viure amb pau interior, ser flexibles per canviar de rumb quan convingui i
confiar plenament en el procés de la vida; per tal de poder eliminar
l’enemic principal de les nostres decisions: la por.
La confian&cce=
dil;a
és l’assignatura que s’escau al conte d’avui. El
conseller sabia que, malgrat ell no ho pogués entendre, allò =
que
passava era el millor que li podia passar. Confiava plenament en el
procés de la vida.
Sense
confiança la vida és fa feixuga i difícil. Amb
confiança hom adquireix la facultat de gaudir plenament del present,
cosa que ens facilita obrir-nos a la vida, ser capaços d’estim=
ar
apassionadament i ser feliços.
Regina Ferrand=
o
24 d’oct=
ubre
de 2002
------=_NextPart_01CD2B76.801BE720
Content-Location: file:///C:/24FAA129/20021024Moltbe,moltbe_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"