EL VIATGE DE LA VIDA
Aquesta vida
és un període de vacances de la nostra eternitat. Comen&ccedi=
l;a
el dia del nostre naixement, i amb la mort tornem a casa.=
Només
arribar, ens faciliten un vehicle, el cos, que ens permet moure’ns amb
facilitat, sentir, compartir, gaudir, ... que ens permet, alhora, aprendre =
les
lliçons que ens han adjudicat durant les vacances, quelcom semblant a
aquells quaderns de vacances que havíem d’omplir durant
l’estiu, quan érem infants.
El cos é=
s,
doncs, l’element diferenciador d’aquest període de la no=
stra
existència. N’és la principal font de coneixement. En
l’observació acurada d’aquest cos podem trobar, dia rere
dia, la lliçó que toca aprendre.
Naturalment,
és fonamental tenir una cura meticulosa d’aquest vehicle. No si
val a maltractar-lo, a alimentar-lo de manera desordenada i temeràri=
a, a
sotmetre’l a pressions innecessàries.
L’hem de
tractar com el nostre major tresor, com el regal més important que h=
em
rebut, perquè ho és. Hem d’alimentar-lo amb cura i mesu=
ra,
proporcionant-li els millors aliments en les millors condicions. Hem de
mantenir-lo en perfecte estat d’higiene. Hem de proporcionar-li aire =
pur
i contacte amb la natura, elements indispensables per tonificar-lo i
equilibrar-lo. Hem d’aprendre a escoltar-ne el llenguatge, perqu&egra=
ve;
el cos ens demana sempre allò que necessita.
La cultura de =
la
nostra societat, però, ens allunya de la vivència del cos. Es=
tem
envoltats d’estímuls mentals que originen un brogit eixordador=
a
la nostra ment, cosa que ens impedeix sentir el cos, perquè ens en
desconnecta. D’aquesta manera deixem d’escoltar un dels mestres
principals, això fa que ens aboquem a fer i deixem de ser i de senti=
r.
Fixeu-vos que si no tenim res per fer, podem fins i tot sentir-nos inc&ogra=
ve;modes.
El camí=
de
creixement personal comença en el moment que prenem consciènc=
ia
que hem fonamentat la nostra vida en les nostres accions, i ens hem oblidat=
de
nosaltres mateixos i dels nostres sentiments i les nostres emocions. En aqu=
est
moment, retrobem el nostre camí, perquè hem recobrat la
consciència de cos.
Hem de fer el
possible per aprendre i viure tot allò que toqui en perfecte harmonia
amb el nostre entorn. No podem permetre que uns estímuls artificials=
ens
distreguin de la nostra comesa i ens condemnin a un estat de consciè=
ncia
que no ens permet viure en pau i assossegats.
Fa poc vaig ll=
egir:
“un viatge de cinc mil quilòmetres comença amb un sol
pas”. Decidim-nos, doncs, a fer aquest primer pas que ens ha de dur a=
la
felicitat.
Regina Ferrand=
o
26 de setembre=
de
2002
------=_NextPart_01CD2B76.4BEED110
Content-Location: file:///C:/C48CB0E1/20020926Elviatgedelavida_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"