EL PAS A LA GUARDERIA

IN MEMORIAM

A un any vista= de l’11 de setembre de 2001, mentre fa una setmana es commemorava el desastre amb bombo i platerets, els herois del món occidental contin= uen pensant que la solució de tots els problemes rau en l’anorream= ent brutal de tots aquells que, vivint en un món subdesenvolupat, aspire= n a tenir els mateixos privilegis que els del bàndol dels afortunats. S’erigeixen en jutges del món i apliquen la seva llei particul= ar, que sempre va acompanyada de les armes, per castigar tots els que no pensen= com ells.

A casa nostra = tenim, també, la visió refinada de tota aquesta tragèdia. Contemplem com uns quants, que s’autoanomenen “demòcrates”, defensen la llibertat pròpia, coart= ant la llibertat d’altri. S’erigeixen en bons i condemnen al bàndol dels dolents tots aquells que tenen una opinió diferen= t a la seva.

Davant d’aquest panorama descoratjador, les persones que estem convençudes de la seguretat de poder aconseguir un món millor, vivim un cert estat de contradicció i d’impotència. Fa l’efecte que tot està embolicat, que cada vegada anem mé= ;s malament i que els humans no tenim remei.

Malgrat tot, al costat d’aquests herois de pacotilla que enfanguen el nostre present, comptem amb milers i milers d’herois anònims que són capaços de passar dies sencers fent el bé i estimant de forma gratuïta tots aquells que els envolten. Persones que escampen amor a t= ort i a dret, però que no surten ni als diaris, ni a la ràdio, ni= a la televisió. I són aquestes persones senzilles les que, dia = rere dia, van posant el seu granet de sorra per aconseguir un món en pau,= un món solidari, un món just.

No podem conti= nuar creient que la veritat la té qui més parla o qui més s= urt a la ràdio, als diaris o a la televisió. Aquests només tenen el poder suficient per manipular els mitjans de comunicació, però això no és cap garantia d’estar en possessió de la veritat.

L’any pa= ssat, després del famós atemptat, us deia “tant de bo que els nostres governants sàpiguen llegir els esdeveniments en clau d’amor i no d’odi”. Avui per avui, ens adonem que aix&ogr= ave; encara no és possible, que a nivell col·lectiu encara no som capaços de canviar els sentiments d’odi i de rancúnia p= er sentiments d’amor i de perdó.

A nivell indiv= idual, però, si que podem escollir quins seran els nostres sentiments. Pode= m, si ho volem, renunciar a tot l’odi i a tot el ressentiment que emmasc= aren la nostra vida i omplir el seu lloc amb tones i tones d’amor. Aquesta és la nostra fita més important, la nostra aportació imprescindible per aconseguir el món que desitgem.=

Regina Ferrand= o

19 de setembre= de 2002