EL REGAL DE COMPARTIR
Conec moltes persones que viuen soles i =
es
passen la vida lamentant-se de la seva solitud. Se senten dissortades per no
poder compartir la seva vida amb ningú i romanen a la seva llar,
enfonsades en la tristor, esperant que algú entri per la porta i les
consoli.
Aquesta &eacut=
e;s
una manera ben negativa de mirar-se la vida, perquè és viure =
amb
la pretensió de rebre, sense estar disposat a donar.
L’&eacut=
e;sser
humà és social de naturalesa i, certament, troba la felicitat
quan pot compartir. Ara bé, compartir requereix estar disposat a sor=
tir
d’un mateix, deixar de mirar-se el melic i voler trobar la manera de =
fer
felices altres persones. Sense aquesta predisposició indispensable, =
la
solitud és l’única opció.
Per a les pers=
ones
que se senten soles, la millor solució és cercar altres
éssers humans que necessitin atenció. Hi ha moltes persones
grans, sense mobilitat, que agraeixen la visita d’algú que els
posi en contacte amb l’exterior. Hi ha també molts malalts, en
fase terminal, que si poden estar acompanyats pateixen menys. Hi ha moltes
persones invidents que agraeixen la companyia d’algú que els
llegeixi un llibre. Hi ha, en definitiva, i si hi estem disposats, moltes
maneres de sortir d’un mateix per fer feliços els altres.=
És
només en aquest acte de donació desinteressada, on rau el
veritable amor i l’acte de compartir que ens omple i ens retorna el g=
oig
de viure.
El fet de no t=
enir
parella per compartir, no és una condemna a la solitud si estem
disposats a donar. Sempre hi ha qui necessiti el nostre amor amb una mirada,
una frase amable, una abraçada o qualsevol altre gest que sigui un
regal.
No hem
d’esperar que la felicitat truqui a la nostra porta, ans hem de sorti=
r a
cercar-la. No malmetem el nostre temps en lamentacions egoistes. No deixem =
que
la negativitat envaeixi el nostre pensament i ens aïlli de l’ent=
orn.
Estiguem dispo=
sats a
mirar sempre enfora. Avui, els asils són plens de persones grans a q=
ui
una estona de companyia els dóna vida. Els hospitals estan curulls de
malalts que també se senten sols i no estan en condicions de sortir =
al
carrer. No hi res que ompli tant com acompanyar un moribund solitari en la =
seva
darrera hora.
Com podeu veur=
e,
només ens sentirem sols, quan estiguem tancats en nosaltres mateixos.
Aquesta és una solitud irremeiable. Si aquesta és la nostra
situació, prenguem-ne consciència, sortim fora, cerquem
algú que necessiti el nostre amor i estiguem disposats a estimar.
D’aquesta manera l’acte de compartir es converteix en el millor
regal.
Regina Ferrando
25 de juliol de 2002
------=_NextPart_01CD2B76.10B19060
Content-Location: file:///C:/264ADD92/20020725Elregaldecompartir_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"