TOTES LES PORS DEL MÓN<=
/p>
Si observem la
nostra vida, ens adonarem que moltes vegades fem les coses per por. Acompli=
m en
el treball per por de quedar sense feina, per por de perdre la casa, per po=
r de
no poder menjar, per por de perdre el benestar. Hi ha estudiants que
s’apliquen per por de fer enfadar els seus pares, els mestres, per po=
r de
suspendre. Quantes vegades diem si, per por que dient no deixin
d’estimar-nos! I, a mesura que la societat és més
agressiva, aquests comportaments es fan més evidents. Fixeu-vos,
sinó, en la quantitat de dones que no se separen per por del marit, =
o la
quantitat de marits que no se separen per por de quedar sols i no tenir
ningú que els endreci la casa.
En moltes ocas=
ions,
doncs, la por és el motor de la nostra vida. Aquesta evidència
que compartim moltes persones, fa que moltes vegades ens resignem pensant q=
ue
aquesta és l’única manera de viure. Sovint vivim sense
qüestionar-nos res, seguint el corrent, perquè és el que=
toca.
Un bon dia, però, de cop i volta, ens adonem que no som feliç=
os,
que aquesta vida no té sentit, que tot i tenir una bona feina, no re=
stem
satisfets. És el moment de revisar totes les pors.=
No podem gaudi=
r de
res que fem per por. La por i el gaudi són dos elements que no poden
conviure. La por ens impedeix gaudir, restar assossegats, ser feliço=
s i,
sobretot, expressar la nostra essència que és l’amor.
Hem de tenir, =
doncs,
present que la por és el fre que ens impedeix estimar. Des
d’aquesta certesa, hem de voler gaudir en tot moment. Hem de revisar =
la
nostra vida, des de les sensacions del cos, que no enganyen. Si ens sentim =
en
pau, tranquils, alegres, és que anem per bon camí. Si, tot i
tenint-ho tot, no en tenim mai prou i la vida es fa feixuga, és que
estem vivint amb el motor de la por.
Quan aconseguim
viure estimant tot allò que fem. Quan estimem el treball,
l’estudi, o qualsevol feina, fins la que trobem més insignific=
ant.
Quan estimem les persones que ens envolten, la parella, els fills, la
família, des de la llibertat i no des del deure o la força de
voluntat. Quan siguem capaços d’aconseguir que el motor de la
nostra vida sigui l’amor, haurem foragitat totes les pors, perqu&egra=
ve;
haurem aconseguit viure plenament el present.
Si observem el
nostre cos, ens adonarem del nostre estat. Quan vivim des de la por, el nos=
tre
cos està rígid i intranquil. En canvi, quan vivim plenament el present, el nostre co=
s ho
agraeix relaxant-se. Si persistim a viure esporuguits, tard o d’hora =
el
nostre cos ho expressarà amb la malaltia.
No permetem qu=
e la
nostra vida es descabdelli ancorada en la por, perquè això ens
farà la vida impossible. Entossudim-nos a apostar per un present cur=
ull
de goig, de plaer i d’amor.
Regina Ferrand=
o
27 de juny de 2002
------=_NextPart_01CD2B75.DE772290
Content-Location: file:///C:/D0D452CE/20020627Toteslesporsdelmon_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"