EL PAS A LA GUARDERIA

LA CRISPACIÓ

Vivim en un món crispat. La nostra és una societat que camina a marxes forçades cap a la intolerància, la manca de respecte i els fonamentalismes de tots colors. Es fa difícil observar el present, s= ense sentir un calfred dolorós que ens inclina a la desesperança.<= o:p>

Si observem la societat que ens envolta i la manera de comportar-se de moltes persones, ens adonem que l’individualisme i l’egoisme està arrelant en molts cors i en molts pensaments.

Ja des dels ac= tes més quotidians, començant per la manera com algunes persones són capaces de deixar el cotxe al mig de passos de vianants, al mig del car= rer o sobre les voreres. La manca de consideració a deixar les deixalles f= ora dels contenidors o al mig del carrer. La destrucció constant i ràpida de tot el mobiliari urbà. El judici constant els uns d= els altres. La propagació ferotge de difamacions i la facilitat que teni= m a creure-les i a ajudar a propagar-les. I tantes i tantes coses que lluny d’ajudar-nos a construir un món millor ens n’allunyen ve= rtiginosament, enfonsant-nos en la negativitat, en la desesperació i en la infelici= tat.

Aquest malson quotidià, que sembla inevitable, ha de ser l’esperó que= ens faci reaccionar per, des de la nostra intimitat més profunda, començar a sembra llavors de respecte, de diàleg, de solidari= tat i d’amor incondicional, tot i que no estigui de moda parlar-ne.<= /o:p>

Hem de ser val= ents i aprendre a anar contra corrent, malgrat que ens titllin d’il·lusos, d’innocents o de somiatruites. Som, tal i com deia el poeta, molts més dels que ells creuen i diuen. No hem de ten= ir cap mena de pudor a parlar de pau interior, de respecte, d’amor, enmig del fangar negatiu que ens envolta com un remolí i que, a poc que ens descuidem, ens engolirà, si no som capaços de mantenir les nostres conviccions amb fermesa, estimant apassionadament tot i tothom, sobretot aquells que s’ancoren en la intolerància i en l’odi.

Tots aquells q= ue hem escollit l’amor com a bandera, hem de voler hissar-la pel damunt de t= ots els esdeveniments que atempten contra les voluntats, contra les cultures, contra les religions i contra les ideologies.

Que la nostra = veu no sigui mai indiferent a la injustícia. No fem que el nostre silenci recolzi cap intransigència. Entossudim-nos a parlar i actuar des de = la innocència, des del respecte, des de l’amor, sense importar-nos gens els judicis o les etiquetes.

No vulguem ser còmplices de la irracionalitat. Renunciem des d’ara als enfrontaments i responguem sempre amb la pau i el respecte més escrupulós. Només l’amor ens farà lliures i aptes per transformar el nostre entorn.

Regina Ferrand= o

13 de juny de = 2002