BONS I DOLENTS
Tota la nostra
història està determinada per l’existència de dos
bàndols, el bàndol dels bons i el bàndol dels dolents.
Començant per les pel·lícules de l’Oest i contin=
uant
per totes aquelles que descriuen guerres, fetes en la seva majoria pels
vencedors, que titllen els guanyadors, els forts, com a bons i criminalitzen
els perdedors, els dèbils, com a dolents.
També, =
en
tots els problemes de relacions humanes tendim a aquesta visió simpl=
ista
i distorsionada de la realitat, entenent com a bons i com a encertats els q=
ue
són de la nostra manera de pensar, i com a dolents i errats aquells =
que
no pensen com nosaltres.
La gran
contradicció se’ns presenta quan som capaços de veure l=
es
pel·lícules de l’Oest, posant-nos en la pell dels indis=
, i
ens adonem del genocidi cultural i social comès per aquells que semp=
re
guanyen amb l’aparició del Cinquè de Cavalleria.
La cosa es com=
plica,
encara més, quan en la societat actual entenem com a bons els rics i=
com
a dolents els pobres. Així, l’opulent Sr. Bush és
capaç d’erigir-se en policia del món i tota la societat
benestant s’arrenglera al seu costat i li dóna suport amb
l’actitud tant freqüent de que qui calla, atorga.
Des d’aq=
uest
punt de vista, som capaços de contemplar, des de la passivitat
més vergonyosa com el americans devasten l’Afganistan o com els
israelites anorreen els palestins, sense que els polítics del m&oacu=
te;n
desenvolupat ni tan sols envermelleixin.
Criminalitzem =
els
febles, aquells que ho han perdut tot, els pobres de solemnitat, perqu&egra=
ve;
són capaços de morir matant, perquè ja no els resta res
més per perdre que la pròpia vida.
Cal, des de la
nostra posició d’opulència, que fem l’esfor&ccedi=
l;
de posar-nos en la pell dels més desvalguts. Potser llavors ens adon=
arem
que la nostra riquesa és el principal motiu de la seva pobresa i que=
la
clau de la pau rau, precisament, en un nou concepte de distribució de
bens que faciliti un repartiment equitatiu del diner.
Deixem, doncs,=
de
criminalitzar els pobres per la seva pobresa i fem el possible per desvetll=
at
la nostra consciència de solidaritat. Tinguem sempre present la dita=
que
la veritat és un mirall trencat, del qual cada un de nosaltres en
té un bocí. Que la veritat absoluta no és més q=
ue
la suma de totes les petites veritats personals. No caiguem en la
temptació d’arrenglerar-nos al bàndol dels bons i pensar
que aquells que no pensen com nosaltres són dolents.
Només
així, en decurs del temps, serem capaços de transformar un
món dividit, enfrontat i infeliç en un món on tothom p=
ugui
viure, somriure i ser feliç.
Regina Ferrand=
o
6 de juny de 2=
002
------=_NextPart_01CD2B75.BE5434D0
Content-Location: file:///C:/E4F446F3/20020606Bonidolents_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"