Els dons més preuats de la persona són la
llibertat i la pau interior. Quan estem privats d’algun d’aques=
ts
dons, la nostra vida esdevé feixuga, difícil i sense sentit.
És quan creiem que tots és negatiu, que tot és un desa=
stre
i que la solució no està al nostre abast.
En aquestes circumstàncies podem caure en la
temptació de perdre el temps cercant les causes fora de nosaltres.
Creiem que per ser feliços cal que el nostre entorn canviï, o q=
ue
canviïn les persones que ens envolten.
Quantes vegades estem convençuts que si la nostre par=
ella
canviés, nosaltres seríem més feliços; que si e=
ls
nostres fills fossin diferents, no patiríem tant; que si els nostres
pares fossin d’una altra manera, podríem viure millor; que si =
els
nostres amics tinguessin una altra actitud, la nostra vida seria més
plaent. Tot el temps que s’escola pensant en solucions fora de nosalt=
res
mateixos, és temps perdut.
La veritable solució només la podem trobar din=
tre
nostre. És en el nostre interior on resideix una font inesgotable de=
pau
interior. Aquesta pau interior, deixa de fluir, segons l’estat de la
nostra ment. Si la nostra ment és un garbuix de pensaments negatius o
bé si està massa ocupada en objectius innecessaris, és
molt difícil que la nostra font de pau interior pugui fluir i
sadollar-nos.
Perquè la nostra pau interior flueixi amb tota lliber=
tat,
cal que visquem relaxats. Hem d’aprendre a eliminaR les tensions del
nostre cos. Així mateix, hem d’aprendre a eliminar les tension=
s de
la nostra ment, procurant per tots els mitjans al nostre abast viure plenam=
ent
el present. Això vol dir, renunciar a tots els pensaments de culpa i=
de
nostàlgia que ens emmanillen al passat i, alhora, desfer-nos de totes
les pors, fantasmes que condemnen la nostra ment a viure un futur inexisten=
t.
Només en el present, quan el cos i la ment viuen aque=
st
moment meravellós, som capaços de percebre i sadollar-nos de =
la
nostra font de pau interior. És el moment deliciós en el qual=
el
nostre cos té capacitat de gaudi, perquè s’ha alliberat=
de
tensions i la nostra ment, també lliure d’aferraments, ens per=
met
gaudir del gran tresor que roman sempre present en el nostre interior.
Així la pau interior i la llibertat sempre van de bracet i és
impossible viure-les per separat, sense l’una, l’altra no &eacu=
te;s
fa present.
Un cop lliures i en pau, som capaços de mostrar la no=
stre
essència veritable, que és l’amor. Sense pau i sense
llibertat som incapaços d’estimar. Cal, doncs, que ens es esme=
rcem
a cercar la felicitat dintre nostre i no perdem més temps cercant-la=
a
l’exterior. En la vivència de l’amor, totes les boires
s’esvaeixen. Quan ho aconseguim la nostra vida esdevé plena i
feliç i, alhora, esdevenim un regal i una font de felicitat per a to=
ts
aquells que ens envolten.
Regina Ferrando
23 de maig de 2002