POBRE COS !
En la mesura q=
ue
anem omplint la nostra vida de responsabilitat, la nostra ment es va divorc=
iant
del nostre cos. Aquesta separació omple, a poc a poc, la nostra
existència de grisor, perquè el nostre cos és la nostra
font de gaudi, de satisfacció, de plaer. Sense la consciència=
de
cos, esdevenim éssers sense capacitat de sentir i la manca de plaer ens ensorra en=
la
més trista infelicitat.
La nostra
civilització i la nostra cultura occidentals han primat el treball
mental i l’intel·lectual. El gaudi, el plaer i l’oci res=
ten
relegats a un llunyà segon pla que, per poc que ens descuidem, passa=
a
ser inexistent.
Així, e=
ns
anem carregant de responsabilitats, que ens fan treballar cada vegada
més, per aconseguir diners, per tal d’adquirir més resp=
onsabilitats
que faran que aquesta espiral es faci interminable. Si em permeteu una
llicència humorística un diré que una bona amiga, desc=
riu
aquest fenomen amb l’afirmació següent: “La gent
té una hipoteca molt llarga i una vida sexual molt curta”. Bro=
mes a
part, és cert que ens han
fet creure que els diners són la felicitat i, per tant, el
treball ha passat a ser l’eix central de la nostra existència,
l’atur és la catàstrofe, i cada vegada tenim menys esto=
nes
d’esbarjo i de relaxament.
L’ancora=
tge en
l’intel·lecte és un dels motius principals de la nostra
dificultat per viure plenament el present. La ment té la capacitat de
viure ancorada en el passat, a causa de culpabilitats o de nostàlgie=
s, o
també romandre presonera d’un futur incert a causa d’una=
infinitat
de pors. El nostre cos, ben al contrari, viu plenament el present. É=
s,
per dir-ho d’alguna manera, la nostra única esperança de
gaudi.
Quan oblidem e=
l cos,
les nostres constants vitals van canviant, per dir-ho d’alguna manera=
, es
van empobrint. Així, la respiració, primera font d’ener=
gia,
és cada vegada més curta i irregular, cosa que, de mica en mi=
ca,
ens va condemnant a la depressió. Mengem de pressa, a deshores,
mastegant malament i amb dietes desequilibrades, amb la qual cosa el nostre
aparell digestiu, segona font d’energia, és va atrofiant fins =
que
emmalalteix.
Cal, doncs, pr=
endre
consciència del nostre cos i començar a tenir-ne cura en tots=
els
aspectes possibles. Potenciem la nostra respiració, fent-la conscien=
t,
respirant profundament sempre que puguem. Fem que la nostra alimentaci&oacu=
te;
sigui equilibrada i energètica, Retrobem el contacte amb la natura,
prenem el sol amb, però amb mesura, caminem descalços per la
gespa. Proporcionem al cos el descans necessari perquè es vagi
regenerant.
No deixem que =
la
mentalitat occidental ens faci perdre ni un instant més la
consciència del nostre cos. Entossudim-nos a viure el present,
perquè només així podrem retrobar l’equilibri
necessari per gaudir, estimar i ser feliços.
Regina Ferrand=
o
16 de maig de =
2002
------=_NextPart_01CD2B75.9CE90FA0
Content-Location: file:///C:/6A641A53/20020516Pobrecos_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"