CARPE DIEM
El gran secret=
per
aconseguir la felicitat en aquesta vida és viure el moment (carpe di=
em),
i viure cada moment com si fos el darrer. Si ens haguessin educat amb la
consciència de mort, possiblement tindríem molt més cl=
ara
la necessitat imperiosa de viure el present amb la màxima intensitat=
.
Lluny
d’això passem molts anys de la nostra vida, creient-nos immort=
als,
vivint sense la consciència de la nostra fragilitat i de la nostra
temporalitat. Només a mesura que ens fem grans i anem
col·leccionant difunts a la nostra memòria, comencem a
plantejar-nos allò que la vida són quatre dies i cal
aprofitar-los.
Per
definició, ens fa por qualsevol cosa desconeguda. La mort és =
el
gran enigma de la nostra existència, és allò que no po=
dem
controlar, per això a moltes persones els fa molta por. La por a la =
mort
fa que l’esborrem del nostre pensament com si no existís,
però a mesura que passa el temps, el dia a dia, ens va enfrontant amb
aquesta gran realitat, quan veiem que van marxant persones conegudes.<=
/o:p>
La por a la mo=
rt no
és més que la conseqüència de la nostra por a la
vida. Les persones que viuen obsessionades per la mort, haurien de prendre
consciència de tot un seguit de pors que tenen a la vida. El bagatge
inconscient de por ens converteix en éssers controladors i manipulad=
ors,
per no deixar res a l’atzar, i la mort és l’atzar per
excel·lència.
Ens hem matric=
ulat a
l’escola de la vida per aprendre l’assignatura més
important: el desaferrament. La mort és el màster de la nostra
carrera, és el gran desaferrament, és el desaferrament del no=
stre
cos físic.
Només l=
a mort
ens fa canviar l’escala de valors i ens fa prendre consciència=
de
les coses que són valuoses i de les que no ho són. Quantes
vegades, després de viure la mort d’una persona propera o
d’un infant, ens adonem que totes les preocupacions que teníem=
no
tenien la més mínima importància.
En la mesura q=
ue ens
fem conscients de la nostra naturalesa mortal, podem copsar la
importància que té viure en pau cada moment, la necessitat
imperiosa de no aferrar-nos a res ni a ningú, de confiar plenament e=
n el
procés de la vida, de no deixar mai cap relació mal resolta,
d’aprofitar totes les ocasions per fer feliços als que ens
envolten. La mort ens situa en el nostre lloc i ens fa prendre
consciència de la millor manera de viure.
Us convido, en
aquestes dates que el Carnestoltes ens empeny a viure al límit, a
fer-vos el ferm propòsit de viure al límit d’estimar la
resta de l’any. No deixem que ni un minut s’escoli orfe
d’amor. Només l’amor constant ens allibera de les pors i=
ens
fa gaudir plenament del present. Vivim cada minut pensant que pot ser el da=
rrer
i la nostra vida passarà a tenir sentit. No ens ho perdem. Carpe die=
m.
Regina Ferrando
7 de febrer de=
2002
------=_NextPart_01CD2B74.EF661DA0
Content-Location: file:///C:/CC83B10D/20020207Carpediem_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"