POSAR-SE A LA PELL DE L’ALTRE
Massa sovint, =
en la
nostra vida quotidiana, escoltem afirmacions que s’han convertit en
tòpics, que tothom accepta com a vàlids, però que estan
molt lluny de la veritat i, si més no, depenen de la nostra manera de
veure i d’enfocar les coses. Un d’aquests tòpics é=
;s
l’afirmació “conviure és molt difícil! =
220;
Aquesta afirmació, que ens
dóna arguments per justificar molts fracassos de parella, no t&eacut=
e;
cap mena de fonament sòlid, simplement s’ha anat escampant, per
generació espontània, i s’ha convertit en una eina per
tranquil·litzar consciències i no responsabilitzar-nos del no=
stre
paper en les relacions.
Tota relaci&oa=
cute;
és una escola per si mateixa, i les relacions de parella són =
les
que ens ajuden a fer el màst=
er.
Si les nostres relacions no funcionen, poques vegades reflexionem sobre la
nostra aportació i massa sovint atribuïm el fracàs a la
manera d’actuar de l’altre. Si no ens sentim feliços
és perquè l’altre no ens sap estimar, o perquè
l’altre no fa allò que nosaltres creiem que hauria de fer.
La realitat
és molt més esperançadora que tot això, per&ogr=
ave;
requereix d’una aportació determinada per part nostra. Cada un=
de
nosaltres té dintre seu un gran egoista en potència. Si no en=
som
conscients, esperarem sempre que els altres cobreixin les nostres mancances,
sense fer massa esforços per la nostra banda. El gran secret consist=
eix
a posar-se en la pell de l’altre. Ara bé, abandonar el nostre
melic, abandonar el sentiment egoista que nosaltres som el centre de l̵=
7;univers,
és potser una de les passes que se’ns fa més
difícil.
Per posar-se e=
n la
pell de l’altre, cal que l’altre ens interessi, cal que fem tot=
el
possible per conèixer-lo, perquè només coneixent-lo sa=
brem
de quina manera podem fer-lo feliç. Quantes vegades regalem a l̵=
7;altre
allò que ens agradaria que ens regalessin a nosaltres, sense parar-n=
os a
pensar en allò que a l’altre veritablement li agrada. Mentre no
aprenguem a posar-nos en la pell de l’altre, no sabrem estimar.<=
/o:p>
Per estimar de
veritat hi ha una condició imprescindible que és no pensar en=
un
mateix, per poder centrar-se en l’altre. Aquesta forma d’estima=
r,
de manera incondicional, a la nostra vida diària és realitza,
gairebé sempre en les relacions mare-fill, però ens costa
traslladar la mateixa manera d’estimar a totes les altres relacions.<=
o:p>
No deixem pass=
ar ni
un minut mes, sense fer-nos el ferm propòsit d’interessar-nos =
per
l’altre. Disposem-nos sempre a posar-nos en la pell de l’altre,=
a
esbrinar allò que li agrada, allò que el fa feliç i do=
nem-li-ho,
sense demanar res a canvi i sense por de perdre res. La gran meravella
esdevé, si estimem de veritat, quan l’altre automàticam=
ent
també surt d’ell mateix i ens estima de la mateixa manera. I
és que el veritable amor no deixa mai indiferent, sempre empeny a
estimar.
Regina Ferrando
31 de gener de=
2002
------=_NextPart_01CD2B74.E37811B0
Content-Location: file:///C:/5447DEA5/20020131Posar-sealapelldel'altre_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"