L’ABRAÇADA: FONT DE SALUT
Vivim en una societat que, de mica en mi=
ca,
ens va aïllant els uns dels altres. Una societat on la distància
entre les persones es fa cada dia més gran, on el contacte hum&agrav=
e;
és cada vegada més insòlit. Tant és així=
, que
moltes persones han perdut el costum d’abraçar i les nostres
salutacions es concreten, massa sovint, en un petó a frec
d’orella, com si el contacte ens molestés. I és que les
falses morals de temps no massa llunyans, han desterrat les abraçade=
s de
la nostra vida, reduint-les a l’àmbit concret de les relacions=
de
parella.
Sovint, en els cursos de l’escola,=
en
els quals sempre animem els alumnes a recuperar el costum, tan saludable,
d’abraçar, ens trobem amb moltes persones que no en saben, que=
el
contacte amb l’altre els produeix un cert pudor, que els impedeix gau=
dir
de l’abraçada.
Hem de pensar sempre, que no hi ha res
més guaridor que una bona abraçada. Les abraçades ens
posen en contacte amb l’univers que ens envolta i ens retornen el goi=
g de
l’intercanvi. La nostra energia entra en contacte amb l’energia=
de
l’altre i, automàticament, es produeix una potenciació
d’ambdues, cosa que fa que tothom hi guanyi. Diu una dita que “=
fan
falta dotze abraçades al dia per ser feliç”. És =
molt
possible que així sia, doncs, en els nostres dies, si ens fixem en el
nostre entorn, amb la gent que ens trobem pel carrer, són poques les persones que fan cara de
felicitat.
Pensem, sempre, que som energia i la nos=
tra
energia no es pot aïllar de l’entorn. Formem part d’una Un=
itat
indestructible. És només el nostre pensament que ens fa sentir
sols i aïllats, i ens condemna a una vida de solitud.
Junts som capaços dels miracles
més increïbles. No podem resignar-nos, doncs, a la condemna del
nostre pensament solitari. Hem de tenir sempre present que formem part
d’un tot.
Recuperada la consciència
d’Unitat, hem de fer tot allò que estigui al nostre abast per
potenciar la nostra energia i la dels altres, participant en totes les
situacions que ens hi ajudin. Les reunions de persones interessades per un
món millor, la participació en ONGs, les meditacions
col·lectives són eines que cal que tinguem en compte per no c=
aure
en la temptació d’aïllar-nos.
Per tot això,
l’Associació Tercer Mil·lenni i l’escola que
dirigeixo, organitzen cada any una trobada de Nadal, que permet
l’encontre de totes aquelles persones, lectores de La Clau, que esteu
disposades a gaudir d’aquest intercanvi.
La trobada serà el diumenge, dia =
16
de desembre de
Regina Ferrando
13-12-2001