La realitat de cada dia ens fa adonar del
grau de malaltia de la nostra societat. Només cal passejar pel carre=
r,
per adonar-se de l’estat de salut col·lectiva.
Molta gent viu amb la sensació que
tot allò que l’envolta li fa nosa. Que els altres sovint
són un destorb, que l’únic que fa és impedir-los
viure. Així, qualsevol trucada és inoportuna, qualsevol troba=
da
és molesta, qualsevol comentari és atabalador.
Alhora, hi ha una altra part de la socie=
tat
que viu pensant que en el món no hi ha ningú més.
Així, poden llençar qualsevol brutícia al carrer, sense
parar-hi la més mínima atenció; poden aparcar en un pa=
s de
vianants, impedint el pas de les persones i, allò que és
més greu, impedint que les persones que necessiten anar amb cadira d=
e rodes,
puguin circular; poden deixar la bossa d’escombraries fora del
contenidor, sense cap mena de vergonya; poden embrutar façanes i pas=
sos
soterrats, sense pensar-s’ho gens; poden destrossar el mobiliari
urbà, sense cap mena de
consciència; poden deixar que el seu gos vagi embrutant el carrer, s=
ense
recollir-ho.
I així, a poc a poc i amb la
contribució de tots, la nostra societat està cada dia m&eacut=
e;s
malalta, i pot arribar a ser encara més agressiva, si entre tots no
aconseguim que hi hagi una revolució de consciències
El resum d’aquest seguit
d’actituds, només té un nom: manca de respecte. Hem per=
dut
allò que permet que ens puguem relacionar amb joia i llibertat. El
respecte és aquella qualitat que ens permet viure millor a nosaltres,
però, i el que val més, ens converteix en un regal per als
altres.
Les persones que no respecten els altres,
tampoc es respecten elles mateixes. Les persones que embruten el carrer,
també van embrutant la seva ànima. Les persones que maltracte=
n,
també es maltracten.
Només l’amor ens proporciona
tots els ingredients per mantenir-nos oberts i sensibles a tot allò =
que
passa al nostre voltant. Quan estimem, el respecte passa a formar part de la
nostra vida. Si la nostra societat està malalta és, en gran
mesura, perquè ens hem oblidat d’estimar.
Hem oblidat que els altres, lluny de ser=
un
destorb, són una font de joia i d’aprenentatge. Si els estimem
estarem oberts a rebre tot el regal que tenen per a nosaltres.
Posem atenció al nostre comportam=
ent
i no deixem passar cap relació sense oferir la nostra millor cara i =
tot
el nostre amor. La nostra vida canviarà i sense fer cap esforç=
; no
podrem fer res sense respecte.
Regina Ferrando
19-7-2001