LES “ÀNIMES CARITATIVES”
En aquesta vida, sempre trobarem una
“ànima caritativa” (i amb poca feina), disposada a dir-n=
os
allò que hem de fer o allò que no hem de fer. Sempre trobarem
algú que creu saber més bé que nosaltres, allò =
que
ens convé. Són persones que en lloc de fer el seu camí=
de
creixement, empenyen els altres, perquè facin el camí que ell=
es
creuen que han de fer.
Aquestes persones estan convençud=
es
que són superiors als altres. Es pensen en possessió de la
veritat, i intenten imposar-la per la força o bé amb un degot=
eig
constant i incansable de consells.
Estimar no és intentar que els al=
tres
canviïn. Estimar consisteix a acceptar-los tal com són, respect=
ant
la forma d’obrar i de viure de cadascú. En tot cas, és =
la
força de l’amor gratuït i incondicional, que facilita el
nostre canvi i el de l’altre.
Cadascun de nosaltres, si escolta el seu
cos, sap exactament allò que ha de fer i allò que no ha de fe=
r.
Ningú més té més dades que nosaltres mateixos,
sobre quina és la nostra missió. És només despr=
és
d’un treball individual d’interiorització, que
començarem a entrellucar el nostre camí.
Si prenem consciència que som de =
les
persones que es dediquen a arranjar la vida dels altres, cal que fem una
aturada en el nostre camí, i comencem a esbrinar quines coses no
funcionen bé a la nostra vida, que de ben segur en trobarem, i
així deixarem de perdre un temps meravellós per començ=
ar a
fer la tasca que ens pertoca.
La nostra relació amb els altres
només ha de ser d’amor. Si ens sentim superiors o inferiors a
ells, ens equivoquem. Recordem sempre que tots som iguals. No hi ha
ningú ni millor ni pitjor que nosaltres. Tots i cadascun de nosaltres
podem ser la persona més meravellosa, però també podem
arribar a fer les barrabassades més espectaculars.
Si ens adonem que tenim a la vora una
d’aquestes persones que intenten fer-nos canviar, no cal que la judiq=
uem.
Tinguem present que ningú sap millor que nosaltres, allò que =
ens
convé, i dediquem-nos a estimar-la tal com és. El nostre amor
serà la llavor que germinarà en el seu cor i, sense que li ha=
guem
de fer cap retret, podrà, si així ho desitja, canviar
d’actitud.
Proposem-nos deixar de posar-nos en la v=
ida
dels altres. Respectem la seva forma de ser i animem-los sempre a seguir el
camí que senten que han de fer. Aprenguem a conviure sense judicar.
Respectem-nos i respectem els altres.
Si aconseguim que les nostres relacions =
es
fonamentin només en l’amor, serem capaços de viure
plenament el present i, així, podrem aprendre allò que la vida
ens ensenya a cada instant.
Regina Ferrando
5-7-2001