Els nostres sentits són la porta
d’entrada de tota la informació que rebem de l’exterior.
Són la font que alimenta la nostra intuïció. En la mesura
que els nostres sentits estiguin a punt, el nostre cabal d‘informaci&=
oacute; serà més o menys fia=
ble, i
la nostra intuïció podrà fluir lliurement fent-nos viure
d’una manera més autèntica i més plaent.
Perquè els nostres sentits puguin=
fer
la seva funció cal que no estiguem distrets. La distracció
és la principal font distorsionadora de la informació que ens
arriba. És per això que la vivència plena del present,
és la pedra filosofal del nostre creixement personal.
Podríem dir que el camí de
creixement consisteix en una purificació constant dels nostres senti=
ts,
per fer-los cada vegada més sensibles, amb la finalitat de poder cap=
tar
el màxim d’informació.
Així, en la mesura que la nostra
mirada vagi acompanyada de la nostra ment, podrem passar de mirades perdude=
s a
mirades atentes. Quantes vegades mirem, però la nostra ment est&agra=
ve; ocupada
en infinitat de coses que no tenen res a veure amb allò que tenim al
davant. En aquests casos el nostre sentit de la vista no exerceix,
perquè la nostra ment lluny de rebre la informació que li pod=
ria
arriba, està vivint fora del present.
Recordeu també, totes les vegades=
que
ens arriben els sons, però no escoltem. Perquè l’oï=
;da
sigui font d’informació, hem d’estar centrats i atents a
allò que escoltem, amb la intenció de no perdre passada.
Només així els nostres diàlegs seran clars i no
diàlegs de sords. Així, alhora que rebem bona informaci&oacut=
e;,
facilitarem l’harmonia en les nostres relacions.
L’olfacte i el gust són sen=
tits
més subtils i més personals, i que també han d’e=
star
ben entrenats. Les olors i els sabors són naturalment una font
més d’informació, que processada d’una forma adeq=
uada
per la nostra ment, farà que la nostra intuïció guanyi en
subtilitat.
Finalment, el tacte és la font
d’informació per excel·lència, tot i que normalm=
ent
és el sentit en el qual estem menys entrenats. No així els
invidents. Ells fan que les seves mans substitueixin els seus ulls, i no per
això tenen menys visió de la realitat que els vidents.
Així, doncs, el tacte, amb un entrenament adequat, es converteix en =
una
font de coneixement impressionant.
Prenguem consciència de tot el no=
stre
potencial. Aprenguem a aprofitar totes les informacions que ens arriben
mitjançant els sentits, i la nostra vida canviarà. Serem
capaços de viure el present sense distorsions de la ment. La nostra =
intuïció
serà la nostra millor consellera. Així guanyarem la llibertat=
de
viure amb plenitud, cosa que ens capacitarà a estimar apassionadamen=
t
Regina Ferrando
21-6-2001