No fa gaire, un bon amic em va fer arrib=
ar
un escrit curiós. Algú s’havia dedicat a simplificar les
xifres astronòmiques que es fan servir a la nostra societat i havia
arribat a conclusions molt sorprenents i aclaridores.
L’escrit deia (cito textualment):
“Si poguéssim reduir la població de la Terra a un poble=
de
100 habitants, mantenint totes i cadascuna de les proporcions i
estadístiques existents, donaria&nb=
sp;
el resultat següent: Hi
hauria:
=
· =
57 asiàtics, 21 europeus, 8 africans i 14 de
l’hemisferi occidental, nord i sud,
=
· =
52 serien dones i 48 serien homes,
=
· =
70 serien no cristians i 30 serien cristians,
=
· =
30 serien blancs i 70 serien d’altres pigmentacions,
=
· =
89 serien heterosexuals i 11 serien homosexuals,
=
· =
6 persones posseirien el 59% de tota la riquesa del mó=
;n i
tots 6 serien dels Estats Units,
=
· =
80 viurien en barraques, 70 no sabrien llegir, 50 sofririen
malnutrició, 1 estaria a punt de morir-se, 1 altre estaria a punt de
néixer, 1 (sí, només 1) tindria educació
universitària, i només 1 tindria ordinador.”
Quan s’observa el món des
d’una perspectiva comprimida, la visió de la realitat es clari=
fica
i esdevé diàfana.
L’escrit continua amb unes quantes
observacions curioses:
=
· =
“Si al matí t’has llevat més sa que
malalt, tens més sort que el milió de persones que no passaran
d’aquesta setmana.
=
· =
Si mai has experimentat el perill de la guerra, la soledat,
l’empresonament, l’agonia de la tortura o el dolor de la fam,
estàs més bé que 500 milions de persones.
=
· =
Si pots anar a l’església (sinagoga, mesquita,
temple, ...) sense por de ser arrestat, torturat o assassinat, ets mé=
;s
afortunat que 3.000 milions de persones en el món.
=
· =
Si tens menjar a la nevera, vas vestit i tens un lloc per
dormir, ets més ric que el 75% de les persones del món.
=
· =
Si tens diner al banc, a la cartera i xavalla al portamonede=
s,
formes part del 8% de persones més riques d’aquest món.=
=
· =
Si pots llegir aquest escrit, estàs millor que uns 2.=
000
milions de persones que no saben llegir.”
Davant de la realitat que acabeu de lleg=
ir,
poca cosa puc afegir-hi si no vull trencar l’encant d’aquest
missatge anònim. Si tenim en compte que el nostre benestar actual
depèn en una gran mesura només de l’accident del naixem=
ent,
només em resta agrair a la vida totes les coses bones que ha posat a=
les
meves mans, i animar-vos a vosaltres a fer el mateix.
Regina Ferrando
10 de maig de 2001