La nostra concepció de creixement
personal, que es fonamenta en l’afirmació “el pensament
és creatiu”, ens fa cada vegada més sensibles a
l’onada de negativitat que envaeix tots els racons de la nostra socie=
tat.
Des de la política, a la religió, des de l’art a la
ciència, des de la solidaritat a l’acceptació. Cada veg=
ada
hi ha més opinions que s’obstinen a enfangar-se en negativitat,
fent que la balança de l’equilibri es faci difícil de
compensar.
Si som conscients que cada un dels nostr=
es
pensaments és com una pregària, que llancem a l’univers=
i
que tot l’univers es posa en marxa per complaure’ns, tamb&eacut=
e;
som conscients del gran perill que amaguen els nostres pensaments negatius.
Ancorar-se en pensaments negatius és la seguretat que la nostra vida
restarà ancorada en la negativitat.
Una forma de pensar en negatiu, rau en la
crítica aferrissada contra algú o bé contra el sistema.
És un pensament negatiu que, a més de fer-nos mal, fa que def=
ugim
la pròpia responsabilitat. Donar la culpa de tots els mals de la nos=
tra
societat als altres, és un recurs fàcil, però totalment
infructuós. Tots som responsables, en alguna mesura, de què la
nostra societat no sigui prou bona.
De la crítica al sistema, no en s=
urt
cap resultat positiu. Només el nostre compromís constant a ser
honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres, fa que posem el nostre gr=
a de
sorra a contribuir a la millora del nostre entorn.
Molts de nosaltres tenim una idea clara =
de
la justícia, quan s’ha d’aplicar a quelcom que ens &eacu=
te;s
aliè. De la mateixa manera, molts de nosaltres no trobem la
justícia tant justa, quan el seu compliment ens pertoca a nosaltres.=
Cal que deixem de fer demagògia i
prenguem la torxa de la nostra responsabilitat. Cal que comencem a unificar
allò que pensem, amb allò que diem i amb allò que fem.
Mentre això no arribi, cal que defugim i rebutgem els ambients on la
demagògia i la crítica per la crítica, regnen amb una
impunitat total.
Quan ens trobem al mig d’una conve=
rsa
on l’energia del grup s’hagi ancorat en la negativitat,
l’única cosa que podem fer és marxar. No podem canviar =
la
manera de pensar dels altres, perquè tothom té el seu moment =
de
poder, però tampoc podem, de cap manera, permetre que la seva negati=
vitat
se’ns enganxi a l’epidermis.
Abstenim-nos de donar la culpa de tot als
altres i limitem-nos a ser respectuosos amb tot allò que ens envolta=
. La
vida en respondrà, omplint-nos d’amor, d’acceptaci&oacut=
e; i
de respecte.
<=
/span>
Regina Ferrando
5 d’abril de 2001