LA NOSTRA RECERCA
L’&eacut=
e;sser
humà és l’ésser insegur. El trauma del naixement
deixa un bagatge en el nostre inconscient, negatiu en la majoria de casos, =
que
condiciona moltes reaccions, moltes emocions, moltes pors de la nostra vida=
. Per
sobreviure a tot aquest paquet inconscient la nostra ment fabrica tot un se=
guit
de mecanismes de defensa, sense els quals la nostra vida seria difíc=
il.
Però aq=
uestes
formes de sobreviure van emmascarant el nostre tarannà original,
transformant-nos, a poc a poc, en persones que reaccionen de forma
diferent a la seva habitual i=
, com
a conseqüència d’això, la nostra forma de veure les
coses va perdent encís i ens va transformant en éssers que no
tenen res a veure amb all&ogr=
ave;
que haurien de ser i les coses quotidianes perden tot el sentit.=
Així es=
fa
desenvolupant la nostra vida, submergida en tonalitats de grisos, fins que =
un
bon dia prenem consciència del nostre desencís, de la nostra
insatisfacció i es desperta un sentiment profund que la vida ha de s=
er
diferent d’allò que vivim.
D’aquesta
manera comença un camí de recerca que anomenem creixement
personal. Un camí que té com a finalitat anar abandonant, en =
la
mesura que en som capaços, els nostres mecanismes defensa, les nostr=
es
reaccions inconscients, la nostra càrrega de negativitat, per anar
descobrint com som en realitat.
Aquesta recerc=
a a
voltes es fa feixuga, perquè l’abandó d’un mecani=
sme
de defensa molt arrelat, ens produeix una inseguretat transitòria qu=
e, a
primer cop de vista, ens pot semblat un&nb=
sp;
retrocés.
A mesura que f=
em
camí, prenem consciència de totes les cuirasses que en el dec=
urs
de la vida hem anat fabricant-nos per sobreviure, i tot i que reconeixem el=
seu
servei, també ens adonem que de mica en mica han anat empresonant-nos
fins al punt de produir-nos una manca de coherència entre allò
que pensem, allò que diem i allò que fem.
Per ser
feliços, cal fer tot el que estigui al nostre abast per desfer-nos
d’aquestes cuirasses i recuperar la nostra harmonia interior. Cal que=
el
nostre pensament, la nostra paraula i els nostres fets siguin la mateixa co=
sa.
Només així serem capaços de viure plenament el present,
moment en el qual podrem viure novament la nostra veritable essència=
que
és l’Amor.
D’aquesta
manera, lluny de tots els traumes del naixement i de la infantesa, la nostra
vida podrà fluir amb facilitat i serem un regal per a tots els que e=
ns
envolten.
Regina Ferrand=
o
22 de juny de =
2000.
------=_NextPart_01CD2B69.0E2441B0
Content-Location: file:///C:/506454C1/20000622Lanostrarecerca_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"