SIGUEM AGOSARATS
Quan parlem de
creixement personal estem parlant bàsicament d’alliberar-nos d=
els
pensaments que ens lliguen al passat, que construeixen les pors del futur i=
que
literalment ens impedeixen gaudir del present.
Tots, malgrat =
la
nostra incapacitat per viure el present, hem anat construint els nostres
mecanismes de defensa, que ens permeten sobreviure més o menys
dignament, tot i el dolor amagat en els sentiments de culpa i de ressentime=
nt i
de les pors que els acompanyen, però que ens incapaciten per gaudir =
de
l’aquí i ara.
Depenent de la
nostra edat, els mecanismes de defensa estan més o menys arrelats, t=
ant
que no som conscients de la seva existència i arribem a creure que e=
star
bé és viure amb aquesta certa estabilitat, malgrat que interi=
orment
ens sentim infeliços i insatisfets.
Quan s’i=
nicia
un camí de creixement, poc a poc ens anem adonant que es tracta de
trencar les cadenes que ens tenen aferrats al passat i de perdre les pors q=
ue
ens lliguen al futur.
En aquest
procés, però, poc a poc, anem desestructurant tots aquells
mecanismes de defensa que ens havíem fabricat per poder sobreviure a=
mb
dignitat. Aquesta desestructuració va acompanyada d’una
sensació d’inestabilitat i d’inseguretat, cosa que sovint
frena la nostra empenta i les nostres ganes de créixer, perquè
tenim la sensació que després d’haver iniciat el
camí estem pitjor que abans d’iniciar-lo.
Aquesta
sensació és del tot natural i forma part del procés de
creixement. És inevitable passar per aquesta sensació
d’inestabilitat per reeixir en la nostra conquesta del present.<=
/o:p>
Quan iniciem el
camí cap al coneixement, no podem perdre mai de vista que la nostra
naturalesa és l’Amor i que per viure-la amb plenitud hem
d’aprendre a perdre tots els sentiments que ens lliguen al passat i al
futur. Recordem sempre que l’Amor i la por no poden conviure en un ma=
teix
instant i que només deixant anar la por serem capaços de viure
l’Amor, perquè haurem guanyat l’habilitat de viure el
present. Recordem també que el present és l’únic=
temps
que existeix i que per tant d=
eixar
de viure’l significa deixar de viure feliços, assossegats i en
pau.
La recompensa
és massa valuosa per restar aturats. Siguem agosarats i lliurem-nos =
al
camí de creixement sense reticències, sense dubtes, sense la =
participació
de l’intel·lecte que ens aconsellarà aferrar-nos a la f=
alsa
estabilitat. Visquem-ho des del convenciment que el resultat superarà
totes les nostres expectatives de felicitat.
Regina Ferrand=
o
8 de juny de 2=
000
------=_NextPart_01CD2B68.F44777D0
Content-Location: file:///C:/AC4A92F3/20000608Siguemagosarats_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"