EL DRET A LA VIDA
El dret a la v=
ida
és un dret fonamental de la persona. La vida és el do m&eacut=
e;s
preuat que tenim. Per tenir-ho clar, només cal fer inventari de totes
les coses que, sense la vida que gaudim, ens hauríem perdut.
Aquesta vida
té moments de tot, moments bons i moments dolents. Ara bé, si=
som
objectius veurem que el balanç és sempre positiu, i dep&egrav=
e;n,
fonamentalment, de la nostra capacitat de discerniment i del nostre creixem=
ent
en consciència. Depèn del nostre encert a l’hora
d’escollir i de la nostra llibertat en fer-ho.
El dret a la v=
ida
inclou un dret superior: el de donar la vida pels germans, pels amics, per =
una
idea, per una causa justa. Aquest dret és, dit en altres paraules, el
dret d’estimar. Estimar no és res més que estar disposa=
ts a
perdre-ho tot, fins i tot la vida, per allò que creiem que s’ho
val.
El dret a la v=
ida no
inclou, però, de cap manera, la potestat de prendre la vida a
ningú. Ningú, absolutament ningú, té cap dret a
matar, sota cap concepte. Els humans, però, ens creiem en el dret de=
fer
justícia, fins l’extrem de ser capaços de prendre la vi=
da
als germans.
Dia rere dia, a
causa de les guerres, del terrorisme, de països que encara no han estat
capaços d’abolir la pena de mort, de la pobresa, de la fam, mi=
lers
i milers de persones perden la vida a causa de la forma de viure i de pensar
dels seus germans.
Tots tenim el =
deure
de fer tot allò que estigui al nostre abast per reduir el gran drama=
que
representa la pèrdua de vides humanes per causes polítiques o
socials. Tots, en el decurs del dia a dia, podem prendre decisions en la
consciència de possibilitar que la nostra actuació no tingui
repercussions negatives, per petites que siguin.
Viure sota el
concepte del respecte als altres no vol dir fer res d’especial,
sinó tenir present, d’una forma constant, que les nostres
decisions no han de vulnerar cap dret dels que ens envolten.
Un dels
crèdits de l’assignatura del respecte és aquell que fa
referència al respecte a nosaltres mateixos. Sovint, i a causa dels
nostres lligams amb el passat, que ens fa sentir culpables i indignes, ens
menystenim i ens maltractem.
Convé, =
doncs,
que comencem per estimar-nos i acceptar-nos tal com som, com a única=
Via
per ser capaços d’estimar i acceptar els altres també t=
al
com són. Estimem la vida amb bogeria i respectem-la sense condicions.
Només així aconseguirem la nostra fita principal: ser
feliços.
Regina Ferrado=
r
9 de mar&ccedi=
l; de
2000
------=_NextPart_01CD2B68.49200200
Content-Location: file:///C:/C48CB0E1/20000309Eldretalavida_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"