Molt sovint hem sentit dir allò q=
ue
“la darrera cosa que s’ha de perdre és
l’esperança”. Certament, si mirem el nostre món i=
ens
fixem en tot allò que diu la televisió, en tot allò que
diuen els diaris, en tot allò que diu la gent, sense tenir present
aquesta dita, és molt possible que tinguem arguments, cada minut, per
perdre-la l’esperança.
Cada vegada som més, però,=
que
ens hem adonat que aquesta percepció negativa, que està tan
arrelada en la nostra societat, és totalment falsa o, si més =
no, que
no s’ajusta d’una manera objectiva a la nostra realitat. Sempre
podem trobar una manera diferent de veure la realitat.
Som molts, també, que ens hem ado=
nat
que la solució dels problemes que tenim és l’amor. Que =
si
ens posem a estimar, cadascú des de la seva individualitat, podrem
transformar tot aquest feix de negativitat que sembla que la nostra societat
porta enganxada a l’esquena, d’una forma permanent.
Si estimem de veritat, res ni ning&uacut=
e;
ens podrà fer mal, perquè l’amor és
l’únic vehicle per arribar a la felicitat. L’amor ens
transforma i transforma el nostre entorn. L’amor veritable
s’estén com una taca d’oli i amara tot allò que t=
oca.
Així doncs, només es tracta de posar-s’hi. Estimem apas=
sionadament
cada instant de la nostra vida i la nostra vida canviarà.
Cada vegada que ens adonem que estem
criticant, cada vegada que ens adonem que ens judiquem o que judiquem
algú, cal que passem de seguida al contraatac, estimant amb la matei=
xa
passió que som capaços de criticar i de judicar. En tot, toth=
om i,
fins i tot, en nosaltres mateixos, podem trobar arguments per estimar sense
fronteres. Cal, només, que ens entossudim a trobar-los.
Fem tot el que calgui, perquè els
nostres pensaments negatius quedin aparcats en el 1999, i que el 2000 sigui
l’any del nostre renaixement com éssers nous, que han abandona=
t el
seu estat cuc, que s’arrossega pels pensaments negatius, per converti=
r-se
en la millor papallona, que vola només per espais amarats d’am=
or,
de confiança, d’esperança i de felicitat.
No permetem que res ni ningú, ens
impedeixi ser capaços d’estimar amb totes les nostres forces.
Junts aconseguirem la força necessària per transformar-nos i
transformar el món tal i com ens pertoca. No perdem l’oportuni=
tat
de ser millors, perquè som capaços de ser-ho.
Recordeu=
:
Pel mil·lenni del coneixement i la nova
consciència, us espero
El dia 12 del
Regina Ferrador
9 de desembre de 1999