Molts coneixem la teoria del creixement
personal. Hem llegit llibres i hem tingut llargues converses sobre aquest t=
ema
que està tan de moda. Fins i tot és possible que haguem reali=
tzat
algun curs o bé que ens haguem sotmès a una teràpia
escaient. Molts ja sabem que el pensament és creatiu, que allò
que pensem és el que trobem en la realitat. Tots estem
convençuts, per tant, de la gran importància de desterrar els
pensaments negatius de la nostra vida, reemplaçant-los per pensament
positius. Així mateix, sabem que el present és el moment de
poder. Que és absolutament necessari que ens deslliurem de tots els
lligams al passat que emmascaren la nostra vida de culpa i de ressentiment,
cosa que ens permetrà albirar el futur sense por.
Massa sovint, però, em trobo amb
persones que em diuen que tot i saber tot això, els és molt
difícil posar-ho en pràctica. Que són incapaços=
de
defugir els pensaments negatius i que, per tant, els és impossible v=
iure
el present amb plenitud. Quan els pregunto què fan per solucionar aq=
uest
entrebanc, quantes vegades estan una estona, durant el dia, amb els ulls
tancats prenent consciència de la seva respiració, sense fer =
res
més, sovint em diuen que no tenen temps per fer-ho, que no ho saben =
fer
o bé que els és impossible. Saben molt bé la teoria,
però encara no han passat a la pràctica.
Malgrat que a nivell intel·lectual
tinguem les coses clares, el cos sovint es resisteix al creixement,
perquè li és més còmode viure ancorat en les
seguretats que li dóna la rutina, tot i que això li impedeix =
ser
plenament feliç.
Cal que tinguem molt present que el movi=
ment
es demostra caminant i que ens hem de posar en marxa per poder reeducar la
nostra persona. La reeducació del cos és lenta en el moment q=
ue
ens posem a treballar, però impossible si no ens hi posem mai.
Ara que estem acabant un any i
s’acosta el començament d’un altre. En aquest moment que=
ens
disposem a canviar de mil·leni, proposem-nos posar fil a l’agu=
lla
del nostre creixement personal, i no esperem ni un moment més per
programar en la nostra agenda aquestes estones d’introspecció =
que
ens són tan necessàries per avançar. L’exercici =
tan
fàcil d’estar deu minuts al matí i deu minuts a la tarda
asseguts, amb els ulls tancats i posant l’atenció en el ritme =
de
la nostra respiració, practicat amb regularitat, pot canviar la nost=
ra
vida, encara que això ens pugui semblar impossible. Les grans
consecucions sovint requereixen un esforç mínim!
No esperem l’arribada de les feste=
s,
que s’escolaran immergint-nos en una nebulosa caracteritzada per la
successió de digestions lentes i pesades, per fer el ferm
propòsit que l’any 2000 serà l’any del nostre
renaixement espiritual. Passem a la pràctica.
Regina Ferrando
18 de novembre de 1999