La nostra societat ja ha rebut el nom de
societat de la informació, per tal i com han millorat els sistemes de
comunicació. En pocs anys hem passat del correu que es transportava =
en
diligències, al correu immediat en el temps, sigui quina sigui la
distància. I tot i que, naturalment, hem passat pel correu transport=
at
en tren i més tard en avió, les possibilitats de
comunicació actual ens permeten una immediatesa tan espectacular que=
a
molts de nosaltres se’ns fa difícil d’entendre, de la
mateixa manera que les nostres àvies no arribaven a entendre la
màgia del telèfon, l’encís de la ràdio o
bé els mecanismes de la televisió.
Avui, és possible parlar en temps
real, amb un habitant de les nostres antípodes pel preu d’una
trucada de telèfon local. De la mateixa manera som capaços
d’enviar un escrit per l’ordinador a l’altra banda del
planeta, tal com si allarguéssim la mà i el lliuréssim
personalment. Tot això ho podem fer gràcies als avenço=
s de
la ciència i de la tècnica, que en pocs anys han canviat la
concepció de les nostres comunicacions i que en un futur molt proper
revolucionaran la nostra vida.
Si bé la nostra comunicació
amb l’exterior ha fet un canvi espectacular, no podem dir el mateix d=
e la
comunicació amb nosaltres mateixos. L’ésser humà,
malgrat tots els avenços que hem esmentat, continua essent un verita=
ble
desconegut per a ell mateix. Hem superat totes les barreres del temps i de
l’espai, però encara no som capaços de conviure en pau =
amb
totes les nostres mancances. Encara no hem estat capaços
d’incorporar el respecte com a únic eix vertebrador de les nos=
tres
relacions i encara se’ns fa molt difícil acceptar la realitat =
en
tota la seva dimensió.
Hem de convenir que, tot i els
avenços que hem aconseguit amb el nostre intel·lecte, encara =
no
hem assolit el domini de les nostres emocions, fonamentades sobretot en la =
por
i en la culpa. Som éssers evolucionats i revolucionats en la nostra =
part
externa, però arcaics i primaris en totes les relacions amb nosaltres
mateixos.
Cal, doncs, que no deixem passar ni un m=
inut
més per posar-nos a conrear tots els valors que ens portin a
acceptar-nos tal com som, per poder arribar a transformar les nostres manca=
nces
internes i gaudir de tots els nostres èxits externs amb plenitud.
Mentre no aconseguim la nostra
parcel·la de silenci i d’aïllament, en mig de l’all=
au
d’estímuls externs, no aconseguirem arribar a nosaltres mateix=
os
amb intensitat. El silenci en portarà a la pau i en pau serem
capaços d’amarar d’amor tot allò que ens envolta,
neutralitzant tot el que el nostre món actual pugui tenir de
frenètic i de desestabilitzador.
Regina Ferrando
11 de novembre de 1999