Una de les fonts d’informaci&oacut=
e; i
de formació més importants que tenim, és la que es der=
iva
de la simple observació. Si ens aturem a observar tot allò que
ens envolta i, sobretot, si ens fixem en el comportament de la gent que ten=
im
més propera, ens adonarem de quines són les motivacions que e=
ls
preocupen que, en definitiva, també són les que ens preocupen=
a
nosaltres.
Podrem veure que estem centrats la major
part de la nostra vida a judicar el comportament d’altri i, alhora, a=
judicar-nos
a nosaltres mateixos. Ocupem molt poc temps en valorar tot allò que =
la
nostra vida té de meravellós i, en lloc d’això, =
ens
convertim en jutges minuciosos i implacables de totes les banalitats, que
elevem a la categoria d’esdeveniments transcendents.
Així, a través del temps, =
les
relacions humanes han perdut la seva veritable essència d’amor
incondicional, per convertir-se en lluites de poder, que ja comencen en
l’ambient familiar i es perllonguen a tots els nivells de la nostra
realitat: escola, treball, política, religió, ...
Gràcies a aquest comportament hem=
fet
que les foteses més absurdes es converteixin en les principals
protagonistes de la nostra convivència i, tenint tots els ingredients
per ser feliços, podem arribar a convertir la nostra existènc=
ia
en un infern.
Aquesta visió de la vida ens ha
portat, també, a fer del diner la mesura indiscutible de tot.
Així arribem a creure que la importància de les coses est&agr=
ave;
relacionada, en proporció directe, al seu cost en moneda de curs leg=
al.
D’aquesta forma tots els valors intrínsecs de la persona human=
a,
com que no es compren ni es venen, han passat a segon terme, deixant la nos=
tra
vida immersa en la buidor més desesperant. Aquest és el probl=
ema
més important de la nostra societat que fa que, tenint-ho tot, siguem
éssers tristos, deprimits i sense cap motivació.
Per ser feliços ens cal molt poc.
L’únic urgent i imprescindible és recuperar la capacitat
d’estimar incondicionalment, sense judicar, sense esperar res a canvi,
des de la força que ens donen el respecte, l’acceptació=
i
l’esperit més pur de servei.
Si som capaços de deixar que
l’amor, que tots tenim, traspuï fins la nostra cara més
externa i es fongui amb el mateix amor de l’altre, tota la
superficialitat que ara tenim per important, caurà pel seu propi pes=
i
recuperarem la capacitat d’observar sense judicar, d’acceptar la
realitat sense voler manipular-la, de respectar-ho tot, de gaudir de cada
moment de la nostra vida perquè haurem recuperat la visió ver=
itable
de les coses, i res ni ningú ens impedirà ser eternament
feliços.
Regina Ferrando
28 d’octubre de 1999