Somnio el dia que trobarem ple sentit a =
la
vida. Que reeixirem en la consecució de les nostres autèntiqu=
es
finalitats. Que les nostres relacions seran satisfactòries perqu&egr=
ave;
haurem abandonat el tarannà mercantilista (jo et dono si em dones, et
respecto si em respectes, t’estimo si m’estimes) i serem
capaços d’oferir-ho tot des de la més estricta
gratuïtat.
Somnio el dia que podrem desterrar tots =
els
pensaments negatius i viurem plenament el present en un ambient de total
positivitat.
Somnio el dia que, amb la força q=
ue
ens donarà l’amor incondicional, haurem foragitat la por dels
nostres cors i de les nostres vides.
Somnio el dia que tots ens trobarem
bé fent el que fem, i que allò que fem o deixem de fer no
tindrà cap importància, perquè serà més
important l’amor que ens impulsarà a fer, que l’activita=
t en
si mateixa.
Somnio el dia que serem capaços de trobar, en el nostre interior la raó de la nostra veritable existència. El dia que constatarem que el camí de la felicita= t no és aquesta follia d’activitat constant, sinó un cam&iac= ute; interior que hem de començar a cercar amb totes les nostres forces.<= o:p>
Somnio aquell dia que tots, des del
veritable coneixement, ens trobarem per recomençar una
convivència sana, plaent, respectuosa i feliç.
Somnio que cada dia som més perso=
nes
en aquest despertar a la sensibilitat, a la responsabilitat, al respecte, en
definitiva, al veritable amor, a l’amor incondicional que tot ho fa
possible,
Somnio un lloc i un temps on ens podrem
relacionar d’una altra manera. On no ens judicarem sinó que ens
acceptarem tal com som. On ningú no pensarà que és mil=
lor
ni pitjor que l’altre. On tots estarem per ajudar-nos els uns als alt=
res
sense demanar-nos responsabilitats. On no hi hagin vencedors ni venç=
uts.
On no hi hagi ni rics ni pobres. On no hi hagi ni salvadors ni vícti=
mes.
On l’única força que ens mourà serà
l’amor i el desig de fer-nos feliços els uns als altres sense
esperar res a canvi.
I somnio, encara, que aquest lloc i aque=
st
temps no són llunyans, perquè depenen de la nostra voluntat.
Depenen de la nostra ferma decisió de viure d’una altra manera=
que
convertirà aquest infern, en el que molts viuen, en el paradís
que tots desitgem i enyorem.
I sé que cada vegada som mé=
;s
que desitgem convertir aquests somnis en realitat. Que així sigui.
Regina Ferrando
21 d’octubre de 1999