EL
BROGIT INTERN
De retorn de l=
es
vacances, després d’haver aconseguit que el dia a dia
deixés de ser una rutina, després d’haver permès=
al
nostre cos un descans merescut i després d’haver sadollat els
nostres sentits amb noves experiències, abans que el treball i la vi=
da
de cada dia ens tornin a anestesiar, cal que prenguem consciència de=
la
nostra naturalesa.
Si heu estat a=
tents
als dies de vacances, us haureu adonat que sovint és molt més
difícil no fer res que tenir la ment sempre ocupada amb tot all&ogra=
ve;
que ens és extern. En la mesura que la nostra activitat minva i deix=
em
d’estar ocupats, ens adonem de l’existència de nosaltres
mateixos, és a dir, comença el viatge interior.
Estem acostuma=
ts a
un món sorollós que hem après a tolerar amb
paciència, però, quan l’activitat s’atura, ens po=
dem
adonar que el soroll de la nostra ment és molt més potent que
qualsevol altre. Amb el cos
descansat, som molt més conscients del funcionament de la nostra men=
t i,
pot passar que la convivència amb nosaltres mateixos se’ns faci
feixuga i caiguem en la temptació de buscar-nos feina per fugir de la
nostra presó.
Quan ens fem
conscients del brogit de la nostra ment, cal que ens posem a treballar per,=
poc
a poc, anar aconseguint que es faci més i més silenciosa. Si
defugim el problema, mai no el podrem resoldre. Tinguem en compte que el
fonament del creixement personal és poder viure amb una ment que no =
ens
emmascari la percepció. Només silenciant la ment aconseguirem
poder percebre tot allò=
; que
ens envolta amb claredat i sense distorsions. La nostra ment està
supeditada a totes les experiències del passat i arxiva amb tota la
meticulositat les nostres pors. Aquestes pors emmascaren el nostre present i
ens fan estar esporuguits pel futur.
Si bé l=
a ment
no es pot dominar ni controlar, cal que l’anem buidant de les pors del
passat. Hem de recordar a cada moment que el passat ja s’ha acabat i =
que
el present se’ns ofereix sempre per estrenar. És impossible vi=
ure
el present amb les ulleres entelades de passat. En aquest cas l’&uacu=
te;nica
cosa que fem és projectar les nostres pors cap el futur, intentant a=
mb
totes les nostres forces i amb una total inutilitat controlar un futur que =
no
existeix.
Recordeu sempr=
e que
el moment de poder és el present. Si som capaços de viure el
present amb plenitud, haurem aconseguit la fita més alta de creixeme=
nt
personal.
Cal que estigu=
em
sempre atents per no caure ens els enganys de la nostra ment. Diguem-nos ca=
da
dia en llevar-nos: No sóc una màquina. Sóc un é=
sser
lliure i escullo veure les coses d’una manera diferent.
Regina Ferrand=
o
9-9-1999<=
/o:p>
------=_NextPart_01CD2B1F.D7FF3660
Content-Location: file:///C:/191BA2AE/19990909Elbrogitintern_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"