EL PAS A LA GUARDERIA

EL DESENC&Iacu= te;S DE LA VIDA QUOTIDIANA

Totes les nost= res relacions passen per diferents períodes, cadascun dels quals t&eacut= e; unes característiques diferents, que condicionen la nostra percepció de les persones i la nostra resposta a les mateixes.<= /o:p>

L’encont= re és el període que s’inicia quan coneixem algú. V= eiem l’altre des de la intuïció o bé des d’aquells sentiments que, procedents del subconscient, apareixen sense que nosaltres puguem controlar. Així, la persona que acabem de conèixer ens agrada o ens desagrada, ens atrau o ens repel·leix sense saber ben bé perquè. És l’amor o l’odi a primera vis= ta sense que hi puguem trobar cap explicació lògica. Amb el temp= s, podem passar al període de coneixement. En aquesta etapa acostumen a situar les persones en tres grups diferents: el grup dels elegits, integrat= per tots aquells que per una raó o per una altra admirem; el grup dels proscrits, format per aquelles persones que pel que sigui no podem veure, i= el grup dels “tant me fa” integrat per aquells que ens deixen tota= lment indiferents. Aquesta classificació és sempre subjectiva i ens dóna moltes dades de tot allò que encara ens manca per aprend= re.

Finalment hi h= a la convivència. Aquesta és l’etapa decisiva en qualsevol relació i, alhora, és la que comporta més riscos. És la revàlida de les relacions. La convivència quotid= iana amb algú pot desembocar en el desencís més absolut. To= ts coneixem parelles que estaven aparentment enamorades i que, al cap d’= un temps de convivència, ja estan ben avorrits. Poden fer una llista in= terminable cadascun d’ells dels defectes de l’altre i es passen la major p= art del temps retraient-se mútuament les mancances.

En tots tres períodes, tenim coses per aprendre. En els dos primers hem d’aprendre a ser cauts i a fixar-nos en els sentiments que ens desper= ten els altres. Hem de voler descobrir el perquè de les nostres reaccion= s. Hem de tenir sempre present que quan algú ens desagrada és, potser, perquè ens mostra una part de nosaltres mateixos que inconscientment no acceptem i que intentem dissimular. Això ens dóna l’oportunitat de conèixer-nos, d’acceptar les nostres mancances i, per tant, de poder superar-les.

En el per&iacu= te;ode de convivència hem d’aprendre a mirar l’altre amb ulls n= ous cada dia. Hem de voler esbrinar què n’hem d’aprendre en = lloc de perdre el temps retraient-li allò que ens desagrada. Hem de donar= -li sempre l’oportunitat de créixer, atorgant-li cada matí = la presumpció d’innocència. Si cada vegada que mirem algú hi veiem només defectes, tinguem per segur que hi ha que= lcom en nosaltres mateixos que no marxa prou bé i que no ens deixa créixer. Deixem de donar la culpa als altres de la nostra infelicita= t i, sense perdre més temps, estimem-los apassionadament. Recordem: l’amor passa per l’acceptació total i sense condicions. Si no acceptem els altr= es és que no els estimem. I si no estimem, no podrem mai ser feliços.

Regina Ferrand= o

1 de juliol de= 1999