LES
ETIQUETES INÚTILS
Tot allò=
; que
fem durant el dia, des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir, p=
orta
el nostre segell, personal i intransferible i, alhora, tots tenim una
valoració clara de la nostra manera de ser. En algunes coses pensem =
que
ho fem millor que ningú, en altres que som normals i en alguns casos
estem convençuts que qualsevol ho fa millor que nosaltres. Totes
aquestes percepcions són subjectives i no tenen cap fonament amb la
suficient solidesa per tenir-les per veritats absolutes. I és que la
nostra percepció de la realitat està condicionada i distorsio=
nada
pel nostre sistema de creences.
Molts dels nos=
tres
comportaments viscuts amb mesura, des del relaxament i l’assossegamen=
t,
poden ser una qualitat i, en canvi, si els mateixos comportaments els vivim
d’una forma obsessiva, poden arribar a esdevenir els nostres majors
defectes.
Alhora, hem de=
tenir
molt en compte quan avaluem el nostre comportament, i el dels altres, que t=
ot
és relatiu i depèn d’allò que creiem, de la mora=
l,
de la tradició, de l’època en la qual vivim i de moltes
coses més. Els conceptes de netedat i de brutícia, per exempl=
e,
tenen un significat diferent per a un habitant de casa nostra i per a un al=
tre
de Calcuta. Els conceptes de bellesa i lletjor no signifiquen el mateix per=
a
un xinès que per a un gambià. Hi ha una diferència cla=
ra
entre algú que és endreçat i algú que és=
un
maniàtic de l’ordre, o bé entre una persona neta i un m=
aniàtic
de la neteja. Però, així i tot, hem de tenir sempre present la
relativitat de la nostra percepció.
La persona
maniàtica de la neteja o de l’ordre, té per brutes i
desendreçades totes aquelles persones que no siguin com ella.
Així mateix la persona que objectivament és bruta o
desendreçada, tindrà per maniàtics de la neteja i de l=
’ordre
tots aquells que són més nets i endreçats que ella. Qu=
an
avaluem algú, sempre prenem per referència allò que pe=
r a
nosaltres és el normal segons, no ho oblidem, el nostre criteri
subjectiu.
Així, t=
otes
les etiquetes que ens posem els uns als altres seran subjectives, perqu&egr=
ave;
es basaran en el nostre sistema de creences, que és diferent per a c=
ada
un de nosaltres. D’aquí la gran inutilitat del costum que tenim
tan arrelat de judicar-nos i de judicar els altres. De tenir, massa sovint,=
la
necessitat imperiosa d’establir una mesura per a tot el que vivim.
Aprenguem a ac=
ceptar
la realitat tal com és, sense embrutar-la amb etiquetes amarades de
subjectivitat. Llisquem per la vida sense judicar res ni ningú. Ha
d’arribar el moment que no en tinguem necessitat ni ens afectin els
judicis dels altres. Llavors haurem aconseguit poder viure en llibertat i,
acceptant totes les nostres mancances i les dels altres, serem capaç=
os
de transformar-les en qualitats.
Regina Ferrand=
o
10-6-1999=
------=_NextPart_01CD2B1F.579426C0
Content-Location: file:///C:/2BDBB1F3/19990610Lesetiquetesinutils_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"