NO
SIGUEM UNA CÀRREGA
No sempre tenim
consciència de si la nostra relació amb els altres els compor=
ta
una càrrega o no. Aquest és un pensament poc freqüent en=
la
nostra mentalitat, perquè el fet de tenir-lo present representa
l’acceptació d’una responsabilitat que sovint preferim
defugir. La forma en què es desenvolupa la nostra relació amb
aquells que ens envolten és un referent inequívoc del nostre =
grau
de creixement personal.
El creixement
personal té com a única fita aconseguir l’habilitat
d’estar bé en qualsevol situació, per adversa que sigui.
Això vol dir que si estem bé amb nosaltres mateixos, si la no=
stra
persona gaudeix de la pau interior i de l’assossegament, res ni
ningú torbarà el nostre benestar. Així doncs, sempre q=
ue
sentim que no ens trobem bé en alguna circumstància, hem de v=
oler
esbrinar què passa en el nostre interior que no ens permet gaudir
d’aquell moment.
Contràr=
iament
al que acabem de dir, tendim a carregar la culpa del nostre malestar als que
ens envolten. Fem responsables la parella, els pares, els fills, els amics,=
els
companys de treball del nostre desequilibri i, com a conseqüènc=
ia,
els obliguem a aguantar els nostres pitjors estats d’ànim. Ens
convertim en una càrrega feixuga i tot perquè no som
capaços d’agafar els regnes de la nostra vida.
Podem defugir =
la
responsabilitat sempre que ho vulguem, però fins que no ens enfrontem
amb les nostres mancances i deixem de carregar totes les culpes als altres,=
no
serem capaços d’aconseguir el creixement personal necessari que
ens permetrà gaudir de cada instant de la nostra vida.
Si en un ambie=
nt
determinat no ens hi trobem bé, podem fer dues coses: o bé
intentar saber què hi ha en nosaltres que no ens permet fruir i,
sobretot, ser capaços de no fer responsables els altres del nostre e=
stat
d‘ànim o, si no =
hi
estem disposats, valdrà més que deixem d’anar-hi pel
bé dels altres.
No permetem qu=
e la
nostra ment ens enganyi fent responsables els que ens envolten de tot
allò que ens passa. Si sentim la necessitat de posar etiquetes i de
judicar els altres perquè tenim la sensació que no són=
com
haurien de ser o bé no fan allò que creiem que haurien de fer,
fem-nos-ho mirar, perquè voldrà dir que ens hem desentè=
;s
de la nostra responsabilitat i ens hem convertit en una càrrega.
No fem pagar a=
ls
altres els nostres mals humors. Fem tot el possible perquè tothom se
senti bé al nostre costat, oferint sempre el millor de nosaltres
mateixos i, sobretot, fem entendre als altres que els estimem, que els valo=
rem
i que els acceptem tal com son. Qualsevol altra actitud representarà amagar el cap =
sota
l’ala.
Regina Ferrando
Ferran
11 de mar&cced=
il; de
1999
------=_NextPart_01CD2B1E.9EE121A0
Content-Location: file:///C:/875AA141/19990311Nosiguemunacarrega_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"