EL
PLAER DE L’ASSOSSEGAMENT
Viure assosseg=
at
és un estat de vida molt poc habitual en les nostres latituds. Viu
assossegat qui té el ple convenciment que la vida li donarà
sempre allò que necessita i, en conseqüència, pot viure
plenament el present i té per company indefugible la pau interior.
És poc habitual a la nostra societat, perquè ens envolten una
gran quantitat d’estímuls de tot tipus (visuals, auditius, etc=
.)
que, si no aprenem a assimilar-los i a reconduir-los, ens distreuen del nos=
tre
objectiu primordial que és viure amb plenitud i feliços.=
Sovint, en mig=
de
tanta distracció, les circumstàncies ens allunyen de la nostra
raó de viure, capgirant la nostra escala de valors i fent-nos creure=
que
només podrem arribar a la plena satisfacció si aconseguim aqu=
ells
objectius materials que la societat ens fa creure que són
imprescindibles. Així anem passant d’un objectiu a l’alt=
re,
cercant incansablement un grau de felicitat del que cada vegada ens
n’allunyem més. Tot aquest trasbals no fa més que augme=
ntar
el nostre neguit interior.
El nostre negu=
it
individual afegit al neguit corresponent de totes aquelles persones que ens
envolten, i que estan igualment sotmeses a la mateixa pressió ambien=
tal
que nosaltres, ha anat convertint la nostra en una societat sense rumb, ple=
na
de gent insatisfeta i deprimida, tot i ser una societat que té cober=
tes
amb escreix les necessitats més elementals i que neda en
l’opulència en comparació amb les persones dels paï=
;sos
subdesenvolupats.
Per sort, de m=
ica en
mica, cada vegada hi ha més gent a casa nostra que s’adona
d’aquesta situació i que intenta posar-hi remei. És
difícil però, un cop immersos en el nostre batibull ambiental,
tenir la capacitat per nosaltres sols de sortir-nos-en i aconseguir
l’ambient indispensable per reconduir la nostra ment, perquè e=
ns
permeti poder tornar a fruir de l’assossegament.
Comptem amb un=
gran
avantatge: tots tenim a la nostra memòria el record d’haver vi=
scut
assossegats i el nostre cos recorda perfectament aquesta experiència.
Aquesta vivència resta impresa en la nostra memòria i es
correspon a l’època que vàrem viure en el ventre de la
nostra mare. Això vol dir que sabem ben bé què cerquem=
o
bé, el que és millor, que en el moment que ho retrobem sabrem
reconèixer-ho perfectament. El treball que anomenem creixement perso=
nal
és l’eina que ens permet alliberar la nostra ment de tot
allò que ens impedeix viure centrats en cada moment de la nostra vid=
a,
sense que ni el passat ni el futur no ens impedeixin gaudir del present.
Retrobar
l’assossegament ens permetrà viure en un estat de
benaurança permanent i farà que puguem viure les coses m&eacu=
te;s
insignificants i més quotidianes com si fossin les més sublim=
s.
Així arribarem a entendre que no és important allò que
fem, sinó com ho fem.
Regina Ferrando
Ferran
4 de mar&ccedi=
l; de
1999
------=_NextPart_01CD2B1E.8CDB54D0
Content-Location: file:///C:/14482234/19990304Elplaerdel'assossegament_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"