EL PAS A LA GUARDERIA

L’APARENÇA EXTERNA

Els nostres se= ntits tenen un nivell purificació limitat que fa que tinguem una percepció rudimentària d’allò que ens envolta. Així, tendim a fixar-nos en les persones per la seva aparença externa: pel color de la seva pell, per la seva bellesa, per les tendències sexuals, per la manera d’anar vestits, per la casa = que tenen, per la marca de cotxe que fan servir, pel càrrec que ocupen i, amb aquestes dades, situem cadascú en un lloc determinat, d’ac= ord amb allò que hem après, i establim categories de qui és millor i qui és pitjor.

Així, d= oncs, hi ha qui pensa que els blancs són superiors als negres, que els hom= es són més intel·ligents que les dones, que els gitanos són inferiors als “paios”, que els rics són millo= rs que els pobres, que els que tenen feina són millors que els que estan aturats i, a les nostres contrades, hi ha qui pensa que els immigrants són inferiors als nadius.

Cap de les dad= es que ens arriben mitjançant els sentits tenen cap valor a l’hora de conèixer un ésser humà, perquè simplement ens diferencien i ens allunyen els uns dels altres. Així mateix, les dad= es que ens facin pensar que nosaltres som millors que un altre, ja ens les pod= em treure del cap perquè són enganyoses. Tinguem sempre present = la dita “les aparences enganyen”, que forma part de la saviesa popular, i aprenguem a mirar els altres intentant descobrir allò que tenim en comú.

Avui que tant = es parla de racisme i de xenofòbia, cal que siguem ben conscients que e= ls racistes i els xenòfobs són persones que estan convenç= udes que són superiors i, des d’aquesta superioritat, judiquen i s’aparten d’aquells que creuen inferiors.

Els color de l= a pell és la causa d’un nombre impressionant de segregacions en el de= curs de la història. És possible, però, que només es= tracti d’una adequació de l’organisme (que és capa&ccedi= l; d’adaptar-se a totes les condicions externes: clima, alimentaci&oacut= e;, etc.), produïda amb el pas dels milions i milions d’anys que fa = que es desenvolupa la nostra història.

Una cosa &eacu= te;s totalment certa i és que en essència tots som iguals, no hi ha ningú ni millor ni pitjor que nosaltres mateixos. Tots formem part d’una unitat que és l’Univers, només que, de mome= nt, no som capaços de percebre aquesta realitat amb els nostres sentits.=

El creixement personal és el camí que ens porta a expandir la nostra consciència i a anar purificant la nostra percepció. De mica = en mica serem capaços de poder fixar-nos en els altres d’una mane= ra ben diferent i ens adonarem que no podem fer res més que estimar-nos apassionadament, perquè en l’amor trobarem la resposta a tots = els enigmes.

Regina Ferrando Ferran

25 de febrer d= e 1999