L’AMOR
ENS FA LLIURES
La persona hum=
ana
està limitada tant pel cos, amb la possibilitat sempre present
d’emmalaltir que arriba al seu punt culminant amb la mort, com per la
ment que no té la suficient capacitat per comprendre tots els mister=
is
d’aquesta existència.
Ens comuniquem=
amb
un llenguatge comú, que és el llenguatge oral, i que està també lim=
itat,
tant pel nostre coneixement parcial de l’Univers, com per les diferen=
ts
vivències de cada persona. Així, quan utilitzem mots abstract=
es
com amor, llibertat, estimació, odi, rancúnia, etc., per a ca=
da
un de nosaltres tenen un significat diferent, que depèn de
l’aprenentatge assolit en el decurs de la vida.
Alhora la nost=
ra
ment limitada ens fa contemplar la realitat amb uns paràmetres també lim=
itats.
Així tendim a donar continguts excessivament humans, a mots amb
contingut per sobre de la nostra comprensió.
D’aquesta
manera hem acabat dient t’estimo, quan en realitat
hauríem de dir et desitjo, et necessito, no puc viure sense tu, i aquestes darreres expressions que tant
tenen a veure amb l’aferrament, la dependència i
l’esclavatge, estan ben lluny del veritable amor.
L’amor no
és un atribut de la naturalesa humana, sinó quelcom que
està per sobre de nosaltres mateixos, i que ens fa capaços de
transcendir la nostra pròpia naturalesa per esdevenir éssers
lliures.
Per fruir de la presència de
l’amor hem de netejar la nostra ment de tots aquells sentiments que e=
ns
lliguen al passat, perdonant-nos a nosaltres mateixos i perdonant els altre=
s.
Hem d’aprendre a mirar la vida amb ulls nous a cada moment, per
convertir-nos en ésser innocents. Hem de recuperar la capacitat
d’agrair. En definitiva, hem de buidar el nostre interior de tot el q=
ue
pugui ser un obstacle, per poder convertir-nos en un receptacle digne, on
l’amor hi pugui fer estada.
I és en
aquest moment quan serem capaços de donar la vida per l’altre.
Serem capaços de renunciar a tot, fins i tot a les nostres idees, per
estar més a la vora de l’altre. Serem capaços de perdre=
-ho
tot per fer-nos u amb l’altre. Serem capaços d’estimar s=
ense
esperar res a canvi. Serem capaços d’estimar aquells que no ens
estimen. Serem capaços de transcendir-nos a nosaltres mateixos
perquè serem lliures, i la llibertat és el principal ingredie=
nt
per viure feliços i en pau.
L’amor
és el principi i el fi de tot. Sense amor, l’home està
abocat a l’autodestrucció. Amb amor tot és possible.
Regina Ferrando
Ferran
21 de gener de=
1999
------=_NextPart_01CD2B1E.292D4BA0
Content-Location: file:///C:/DECC5513/19990121L'amorensfalliures_fitxers/header.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"